Jardins de la Cartoixa

“Pots imaginar-me així: entre la mar i les muntanyes, en una gran cartoixa abandonada, allotjat en una cel·la que té les portes més grans que les cotxeres de París. M’has d’imaginar sense els guants blancs, amb els cabells sense arrissar, pàl·lid com és habitual. La meva cel·la té la forma d’un taüt enorme, amb les voltes cobertes de pols i una finestra, petitona, que guaita als tarongers, palmeres i xipresos. Davant de la finestra, a sota d’una rosassa retallada a l’estil morisc, hi ha el meu llit. Al costat, una taula d’escriptori, vella, enfonsada, amb un canelobre de plom –és tot un luxe– i la seva candela de sèu. Les obres de Bach, els meus manuscrits, les meves notes i alguns altres papers, heus ací tot el que tinc. Aquí impera una calma absoluta; es pot cridar ben fort sense que ningú no et senti. En una paraula, t’escric des d’un lloc molt estrany.”