Mollet

“Les converses de Formentor pretenen un bé possible: el diàleg mantingut, la comunicació immediata dels poetes espanyols sobre el tema etern de la poesia, aquella tremolor menuda de Déu que vibra dins de l’ànima i que, de vegades, mou la llengua d’alguns homes, els que, en aquest cas canten, melodiosament i amb emoció, en la plural i sempre garrida llengua ibèrica: el noble castellà de Garcilaso, el sonor català de Maragall, el gallec dolç de Rosalía de Castro, l’ingenu i difícil i camperol euskera de Aizquíbel i de Arana-Goiri. […] Els poetes vindran a les Converses a conversar i a prendre copetes en amor i companyia. El vi –com la lluna i els amors impossibles– és bon amic dels versos.”