Avenc de Son Pou

“Aquesta muntanya és buida. Al seu interior hi ha un gran palau o castell encantat, amb grans sales i columnes de pedra de marbre de colors, fonts d’aigua viva i olla de tenebres per posar-hi els atrevits. Hi habiten set fades que vetlen el tresor. Els dies de bon sol i les nits clares de lluna, dormen, però sempre almanco n’hi ha una que vetla el tresor. En les tempestats de trons i llamps tenen gran festes amb música, danses i saraus i convits on no hi falta res de les coses més exquisides per menjar i beure. Els dies ennigulats o de boira, surten per aquests clivells –però com t’he dit, sempre en queda almanco una a guardar– per reunir-se amb fats i fades d’altres indrets. Qualque vegada han tirat junta damunt les branques del noguer de Son Pou, o del murteres de Son Berenguer, o del lledoner de Son Torrella.
Na Maria abandonà el lloc sense sebre si somniava o si estava desperta. Ho contà tot a ca seva. Son pare i sa mare es pensaven si havia perdut el cap, però tant ho repetí que a la fi acabaren per dir:
–Res no podem perdre de fer encendre un ciri. Ja veurem que succeirà.
I un diumenge encengueren el ciri de set lliures…”