Plaça de l’església

“Diuen que va esser que es santjoaners un temps no tenien campanar, i varen resoldre de dur-se’n es de Sineu un dia que vessen es sinervers descuidats. Hi anaren un dimecres que tots es sinevers eren an es mercat, i aquests males quimeres poques que les volguessen prendre es campanar! Ets santjoaners anaven tots amb una partida de serros embolicats per sa cinta, fent cordellina; i ben feta que la feien, perque fos ben forta, que tot s’era mester. Sobretot ell fermaren ben fermat es campanar amb aquelles cordes; i ja foren partits de cul enrera cap a Sant Joan fent corda, fent corda… Què me direu? Ell, com no tengueren pus serros, diuen: -Ara és s’hora! Se posen peu envant, peu enrera, i a la una, a les dues, a les tres, sus…! “