De Sa Calobra al Torrent de Pareis

“Anant al torrent de Pareys, en eixir la barca del port de Sóller, encara hi ha boscos dalt dels cingles; encara algun pi solitari desafia l’envit del vent, i deixa caure ses branques damunt mateix de les ones. Després no es veuen més que argelagues amb alguna flor solitària, i en ésser en aquell torrent, res més. Com si un volcà ho hagués cremat tot; pedra, i res més. De dalt a baix, una immensitat de pedra.

Aquest torrent de Pareis el formen dos espadats d’una alçària que dóna vertigen, i deixen el lloc més just per tal que hi pugui baixar el pedruscall d’aquelles muntanyes immenses. Tantes ne baixen i rodolen, camí de la gola del mar, que el torrent no pot engolir-les, i els blocs gegantins s’apiloten els uns damunt dels altres, formant un daltabaix de penyals, que sembla que han caigut d’un astre.”