Itinerari de s’Amarador

“Jo era un nen de la guerra, un nen d’espines,
que, al costat de la mar de Montdragó,
portava fil de pua a les entranyes.
Però avui he tornat amb la més tensa
i pura humanitat a la mata agra,
als pins verdíssims, a les roques grises
de verdor curta i ànima estepària.
He contemplat, entre l’ametllerar
color de rosa i els pins sobris, l’alta
mar violenta i l’altre nen pacífic,
que no vaig esser quan a morts jugava.
He vist el teu assaonat i tendre,
menut Antoni, clar com si es rentés
amb bondat l’alegria de la cara.
I mirar-lo sembrant tanyades verdes,
al meu costat robust he cregut veure
un bordall nou de la infantesa estranya,
que, al mar de Montdragó, grisa i violenta
era nua, guerrera, trista i alta.”